A Corbera d’Ebre podreu comprendre quan va patir la gent de la Terra Alta durant el conflicte armat que li va portar el pitjor desastre de la seua història. Dalt del turó de la Muntera estava el casc antic d’un poble de pagès tranquil, com ho eren tots els de la nostra comarca, amb els tràfecs de les feines del camp, les rotllanes de veïns als carrers, les mestresses que van i venen de la font, del mercat o dels rentadors, la cridòria de la quitxalla mentre juga...
Però va arribar la guerra i a l’anomenada batalla de l’Ebre (del 25 de juliol al 17 de novembre de 1938), la vila restà molt a prop del front. Les parets de les cases quedaren foradades per les bales i clivellades per la metralla. Gairebé tot el poble va ser enderrocat per les bombes.
Després, per diversos motius, les famílies es van anar traslladant a la part baixa, a banda i banda de la carretera, fins a bastir un poble nou.
Ara al tossal de la Muntera només hi ha les runes cada cop més degradades del poble antic, entre les quals destaca poderosament l’església vella de Sant Pere (gran edifici barroc de finals del segle XVIII), malmesa però emblemàtica.
Aquest conjunt va estar declarat Bé d’Interès Cultural, com a Lloc Històric (20-07-92), per la Generalitat de Catalunya. També ha esdevingut un monument a la Pau i lloc de visita obligada per a qui vulgui conèixer els desastres de la guerra.
Tweet
